Una tassa de cafè

Faltaven cinc minuts per tres quarts de nou: 8.40.

Una diumenge de maig l’Olga anava a fer una passejada: el matí era serè, una brisa calenta movia les algues de mar cap a l’arena.

L’Olga era una dona jove de vint-i-cinc anys, feia un metre i setanta, i portava els cabells llargs. Li agradava molt caminar, viatjar, visitar llocs nous i ciutats antigues, museus i jaciments arqueològics i art. Vivia en una casa situada en el centre històric de la seva ciutat, davant l’església de la catedral, a l’esquerra del palau de l’ajuntament.

Ella mirava la mar i caminava, a poc a poc, sense una meta precisa, des d’algun dia es trovava esgarriada amb els seus pensaments, i pensant pensant havia perdut la consciència de si mateixa. Pensava en la seva família que estava lluny d’ella.

L’olga no sabiva que estava per trobar una persona especial, particular que de molt temps l’esperava. Arribava davant a un bar, petit i acollidor, amb una amplia terrassa i una sala d’estar decorada amb moltes fustes.

No li agradava gaire el cafè, però li agradava el gest de beure, el rictus del preparatiu; esperar l’arribada de la tassa amb aquella beguda fosca i misteriosa que arribava de lluny i portava veus, sons, colors, era per ella quelcom de màgic.

Prendre el cafè la faria relaxar-se. La predisposava a escoltar què succeiva fora i dintre de si. Mentre girava la cullereta dins la tassa ha arribat una dona, d’edat celada, s’ha assegut davant d’ella i l’ha mirat. L’Olga estava tranquil·la: aquella silenciosa presència ès insòlita però agradable. L’aroma del cafè s’espargia al seu voltant i de l’altra dona, i els donava una sensació familiar, calenta i forta.

La dona agafa un bolígraf i comença a escriure sobre un full blanc de paper, l’Olga llegeix.Llegiva coses simples, llegiva fragments de vida, records, sentiments. Llegiva i tastava el cafè. Lentament el seu cor s’assegurava i els seus pensaments desapareixien. Dipositava a la taula la tassa sobre el full de paper, i es donava compte que teniva el bolígraf en mà.

En fi, la dona qui havia trobat era ella mateixa.

El lladre d'ombres

El lladre d'ombres. Aquest és el títol del llibre que he llegit. L'autor es diu Jaume Cela; el llibre és de la col·leccio' "El vaixell de vapor", de l'Editorial Cruilla de Barcelona, imprimit el 1989.


Els protagonistas són el detectiu Pi i Pi, i el senyor Turrell. La història es desenvolupa a la ciutat de Barcelona. El senyor Turell es queda sense la seva ombra i encarrega al detectiu Pi i Pi de trobar l'autor del furt.





Misteriosament desapareixen també les ombres dels edificis, dels animals i dels habitants de la ciutat. El detectiu Pi i Pi aconsegueix resoldre el misteri de les ombres desapareguedes, amb la seva intel·ligència i les seves dots d'observació; la ciutat recupera la seva fesonomia en tornar totes les ombres al seu lloc habitual. El lladre passa a disposició judicial i l'alcalde de Barcelona atorga al detectiu Pi i Pi la medalla de la ciutat.




El libre és per a nois a partir de dotze anys; és un libre fàcil, divertit i agradable que es llegeix de bona gana.


Qui vol saber la solucio' o desenllaç?


Escriviu-me a:

aderriu@tiscali.it